El poema la melodia que queda a l’aire

El poema és la melodia que queda a l'aire

La melodia dels arbres de la veu de les seves fulles

L'aire mou el poema

Hi ha melodies d'ombres al tronc

Graons vers la llum

El poema és la llum d’una melodia

Melodia que avança vers la llum

Passat i present al cor dels arbres

Instant precís de la paraula

S'alça la veu com l’arbre en el silenci

Al vidre de la finestra repercuteix

el cant de l'aire

Somnien els Arbres vols d'Ocells, ales d'Àngels

Els poemes són ales i són vols

Instant ardent, ombra i presència

inês