Tranuitar

La trompeta insistent del cant dels galls

Trenca la meva nit aferrada entre els meus somnis

No vull despertar-me

Malgrat la seva crida

Cada vegada més viva

Però cada vegada els meus somnis són fantàstics

Actuant s'omple de cants

De cants, veus d’Àngels cantant

Entre ells una veu inconfusible

Sobre la franja màgica de llum

Que puja des de l'horitzó

Així són les coses

Arriba el moment inevitable

En que el somni camina somnàmbul

Entre els cants blaus dels ocells

Quantes vegades els galls canten

visca, és la crida del dia

Però els tranuitadors

Preferim la plata dels àlbers

Tremolant el vent a la vora de la riera del vespre

Quan a la fi obro els ulls

La meva derrota no és definitiva

Senyors galls, Senyors ocells

Em sap greu, però he de tancar la finestra

De suau m’és encara la nit

Inês