divendres, 10 de gener del 2020




Les teves primaveres sonen dins la meva cabanya
Perfuma encara la meva tristesa, jo Rossinyol de la nit
Jo, Rossinyol de la nit,colgat d’estels i d’aromes
Amb sospirs, el teu so vaig fent una corona
Quan em desvetllo, el coixí fa olor de clavell florit
El teu lleu somriure el porto de la teva boca
Com l’aigua de la nit, les seves gotes damunt un clavell daurat

Inês


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada