El meu arbret, el que més vull
És un regal diví
Que m’arriba des del cel

Petits pètals, la raó

És una combinació gloriosa

L'art en la seva màxima expressió

Cançons cantades amb l’ànima

Obres d’art que transmeten tant d'amor

Caigut del mateix cel

Entre somriures molt tendres

Brillant com un estel

Arribo un matí d’entre estels

I em trobo el bell sol

Inês

Art Sullivan,

Avui fa un mes que la teva Ànima s'ha separat del teu cos i has escalat la teva muntanya transformat en una bella papallona de mil colors. En arribar al cim, al teu paradís, el contacte amb la  llum t’has transformat en un bell Àngelet.

Saps, quan em mori i la meva Ànima escali la meva muntanya, vull que estic a prop de la teva. Així tu només has de fer un saltet i ja estàs al meu paradís visitant-me, jo ja transformada en una Fadeta i jo vull reconèixer-te, saber que ets tu, Recordar de tot. Seria bell, oi?

Merci,

Inês

No paraíso dos meus sonhos vejo um chafariz reluzente

Que perfeito é a minha morte

Encaminho minha alma ao seu deleite

Espalhando luz, minha alma para buscar-te

Me costa aceitar que tu te foste

Mas sei que o dia chegará

E eu te vou ver

Até então

Te vou sentir a tua falta

E nunca te vou  esquecer

Inês

 

 

L'esplai de l'ànima en una nit tranquil·la
En els somnis que sempre apareixes
Perquè estàs al meu cor

 

Inês

Tu, senyor vent que solques al cel

Em busques

Què tens per a mi?

Poesia en cordes de l'ànima

En versos sublims

Com papallones

En una rima

En notes altes

En un musical de l’ànima

Carícies

Inês

El poema la melodia que queda a l’aire

El poema és la melodia que queda a l'aire

La melodia dels arbres de la veu de les seves fulles

L'aire mou el poema

Hi ha melodies d'ombres al tronc

Graons vers la llum

El poema és la llum d’una melodia

Melodia que avança vers la llum

Passat i present al cor dels arbres

Instant precís de la paraula

S'alça la veu com l’arbre en el silenci

Al vidre de la finestra repercuteix

el cant de l'aire

Somnien els Arbres vols d'Ocells, ales d'Àngels

Els poemes són ales i són vols

Instant ardent, ombra i presència

inês

As nossas notas

Do, Ré, Mi, Fá, Sol, Lá, Si

Eu sou a mulher Fá

Tu és o homem Sol

Por vezes estou Lá

Por vezes vens tu de Ré

E juntos estamos

Na dor, no amor e na fé

Sem "si", sem dó

Sem mi mi mi

Com lá lá lá

Mudamos de lugar

Tu és o homem clave de Fá

Eu sou a mulher clave de Sol

Inês

Meu Àngel estimat

Meu Àngel estimat

Amb ales blanques d’enamorat

Em portes als teus imperis cels

D’una bellesa infinita

Tu m'estimes

Els teus vestits lluents

Embelleixen els meus sentits

Amb les teves músiques celestials

M’hipnotitzes

Porta’m als teus cels divins

Rapta’m, porta’m als teus cels

Ens perdem en l'univers estelat

Viatgem a la velocitat de la llum

I acampem en un núvol

I allà em cantes

Entre dolces melodies

D’una lira de plata

Porta’m als teus cels divins

Inês

Tranuitar

La trompeta insistent del cant dels galls

Trenca la meva nit aferrada entre els meus somnis

No vull despertar-me

Malgrat la seva crida

Cada vegada més viva

Però cada vegada els meus somnis són fantàstics

Actuant s'omple de cants

De cants, veus d’Àngels cantant

Entre ells una veu inconfusible

Sobre la franja màgica de llum

Que puja des de l'horitzó

Així són les coses

Arriba el moment inevitable

En que el somni camina somnàmbul

Entre els cants blaus dels ocells

Quantes vegades els galls canten

visca, és la crida del dia

Però els tranuitadors

Preferim la plata dels àlbers

Tremolant el vent a la vora de la riera del vespre

Quan a la fi obro els ulls

La meva derrota no és definitiva

Senyors galls, Senyors ocells

Em sap greu, però he de tancar la finestra

De suau m’és encara la nit

Inês

Ets el meu Àngel

Em perdo en la infinita tendresa

En el esplendor dels teus ulls riallers

AI! teus llavis desborden dolçor

Ets el meu Àngel

Cantes la bella música en la màgica nit

Mous les teves ales creant somnis

Mentre t'eleves a major altura

Ets el meu Àngel

Suro en l'aire agafada amb la teva mà
Anem junts trencant el núvol

Que separa el diví de l'humà

Ets el meu Àngel

Que bell sentir com l'ànima puja

Em veig a mi mateixa renaixent

Amb el teu somriure que irradia llum

Inês

Àngel

Tu meu Àngel

Àngel de l'amor

Que estàs en meus pensaments

Que baixes del cel i et trobo al meu somni

Si jo he viscut fins ara, el motiu era per trobar-te

I t’he trobat, la teva llum resta en mi

He après a estimar per tu

Per tu meu Àngel

Jo sé del cert que m’escoltes i em llegeixes

Per a tu meu Àngel un t’estimo

Segur que ens veurem

Inês

Art Sullivan, tu no només no t’havies mort, com que ara ets immortal

El teu resplendor com pètals blaus nobles

Un estel immortal amb art i major bellesa

De l’Àngel de l'amor

El teu grandiós voler fer ballar cada paraula

Fa la música estels, el seu efecte celestial

Inês

Tu meu Àngel, gràcies per la llum que m’has deixat resplendir en la meva ànima per tota l'eternitat. Cada nit percebo la teva presència per l’amor que has deixat al meu cor. Escolto l’accent dolç de la teva veu estimada, són onades de paraules escrites d’amor que petonegen la platja del meu mar.

Merci, ens veurem

Inês

Les teves primaveres sonen dins la meva cabanya

Perfuma encara la meva tristesa, jo Rossinyol de la nit

Jo, Rossinyol de la nit,colgat d’estels i d’aromes

Amb sospirs, el teu so vaig fent una corona

Quan em desvetllo, el coixí fa olor de clavell florit
El teu lleu somriure el porto de la teva boca

Com l’aigua de la nit, les seves gotes damunt un clavell daurat

Inês

  Ídol

En la immensitat de la nit
Allà, on la lluna amb la seva llum ens dóna la seva brillantor
Els Àngels amb el seu cant ens acaronen
Tempto de pintar-te als estels

Una declaració d'amor d’Ídol

De la mateixa manera que les meves mans plasmen en el paper

Que el meu cor crida en silenci

I cada lletra que va entrellaçada en cada vers

Són les carícies que somio i els lliuro el vent perquè t’acaroni

Inês

Jo buscava una petita cosa en un món infinit

Et buscava a tu

Jo buscava quelcom infinit en un món petit

Et buscava a tu

Vaig al mar

Per imaginar-me que et veig mirant-me a través del mar

Vaig al mar

Per imaginar-me que sento el frec de la teva presència

Vaig al mar

Per imaginar-me que sento el teu cant serenament

Merci

Inês

No puc viure mai

Sense el teu somriure, sense la teva mirada

Tu, que m’has ensenyat a estimar, a plorar i a perdonar

El cel de la nit brilla el sol

Els seus raigs il·luminen els núvols blancs

És la teva olor, les paraules d’amor que surten de la boca

El teu somriure un gran plaer en la teva bella cara, deixes grans records

Omplen el buit que ha deixat la teva absència

Merci

Inês

Sí, ets el meu Ídol, el meu somni,

Un somni del qual no vull desvetllar-me

Entre cançons de paper fi passejo entre els estels

Mireu que bell, duc lluent de cançons per arracades

Inês

Bufa música, música que arriba amb el vent

Dóna to al meu sentiment

Perquè cada nit amb emoció tu ets el meu somni

Que a quatre vents em transformes en cançó

Una cançó com la que canto amb devoció

Cançó que es fa preciosa tu el meu estel sublim 

Inês

Corro al mirall a mirar-me

Et copio en mi

La imatge que hi ha a l’altra banda

Corro a mirar-te en tu

Corro a mirar-te en mi

Em puja a la gola una dolçor

Com una immensa mel, una música

És recordar-te i sempre sempre pensant en tu

Inês

Estel que en el cel

Tu és el més bell

Il·luminada la nit

deixa el teu estel

un gran estel ple de llum

que quan et veiem, et diem hello

Inês

Les hores de sol

                     al cel que brilla

                                      els camps de blat l’estima

D’un groc suau

                  estimat amic

                              aquesta llum que t’acaricia

Tot canta tot canta

                     siluetes entre flaixos

                                           al cel blau que  brilla

Inês

La lluna va avançant el seu camí al cel

Lluminositat perlada m’hipnotitza

M’envaeix la salabror, l’aroma a mar

La meva mirada resta fixa a l’astre

Il·luminat per la munió de punts de llum

Que fan tentines en la negror del cel seré

Sóc en una altra dimensió entre el blau celeste

La ment connectada al bell ritme

Capto la pluja creixent d’estels

I et sento a prop meu, reconec la teva veu

Reconfortada resto ajaguda fins que el dia neix

Inês

Com és clara la nit

en què reposen els estels

així com l’amor

fonent en el teu univers

A semblança de com quallen les gotes de rosada

en els teus pètals de flors

així quallen els meus versos

de la teva boca l'amor

L'aire de la nit és calma

Com es queda quiet l’amor

En una hora rosada

Inês