...Intentava obrir els ulls, però es negava.

Es resistia sortir-se d’aquell món.

Sortir-se del món dels somnis.

Amb el coixí, el seu cervell rumiava de manera inconscient.

El seu cos li costava travessar aquella llum per entrar a la de la realitat.

Intentà carregar-se d’energia d’aquell nou despertar.

Girà el cap, donà voltes, dreta i esquerra.

Els seus cabells es movien com les aspes d’un molí de vent.

No, no, no... el seu cap flexible es negà.

S’abraçà el coixí i es tapà fins al cap.

La ràdio sona la música.

No hi ha més remei, amunt!..

Inês