Cara al mar. Parets blanques i portes i finestres color verd. Un lloc tranquil i silenciós. Després de dinar surto a passejar una mica per les veredes dels camps verds. L'aire era net tot estava en silenci, només sentia el mar, les onades una mica embravides. Camino amb el cap clot. Pensaments en totes les sensacions estranyes. Sóc una persona sensible. Els meus nervis estan una mica alterats per la meva imaginació. Quan arribo a l'alçada d'unes grans roques que surten del mar i queden ancorades a la platja, en aixecar la vista, he captat una visió, era bella, estava sola, el cel blau i tot estès d'un silenci, d'una quietud agradable, hi bufava un aire suau, i allí sobre les roques, amb una capa amb mànegues que es movia amb el vent, hi ha la teva figura. Tu les meves pensades sobtades. Els meus pensaments sempre van a tu.

Inês