dimecres, 24 de desembre del 2025

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Paloma herida

Le dispararon a la columna.
No a un blanco.
No a una cosa.
A un ser vivo.
La paloma cayó y no volvió a levantarse.
Sus alas siguen ahí, intactas,
pero su cuerpo ya no responde.
El cielo quedó lejos por culpa de una mano que eligió herir.
Alguien salió con una gomera buscando diversión y encontró sufrimiento.
Encontró un cuerpo que tiembla,
una vida que duele, un silencio que grita.
Ella no entiende de maldad. No sabe de crueldad.
Solo sabe que algo se rompió para siempre y que ahora depende de otros para seguir adelante.
Muchos dirán que lo “más humano”es dormirla.
Pero ¿qué humanidad hay en apagar su vida? 
Para mí la eutanasia nunca fue una opción.
Porque no fue ella la que eligió esto.
Porque no se descarta una vida
solo porque incomoda ver lo que la violencia provoca.
Hoy esta paloma vive.
Vive postrada, vulnerable,marcada por el odio ajeno.
Y cada vez que la miro entiendo algo terrible y urgente:
no duele solo su cuerpo roto,
duele saber que hay personas
que todavía encuentran placer
en destruir lo que no puede defenderse.
Si esta historia no te conmueve,
si no te hace bajar la mirada o apretar el pecho, entonces el disparo no fue solo a ella.
Fue un poco más lejos.
Sumando Capacidades,discapacidad Solo Una Palabra gracias la creación del carrito 🫶🏽

dissabte, 15 de novembre del 2025

 

 Tot es va tornant gàbies

Ens vam adonar que les ciutats són trampes:
els ascensors, els metres, els carrers… tot es va tornar gàbia.
I que el poble, sí, el poble, és on cal tornar.
El poble és humà.

Hem après que hem de ser autosuficients,
que depenem massa dels altres.
Que som titelles en mans d'uns quants.
Que la tecnologia no és tan bona com ens van vendre.
Que la intel·ligència artificial no funciona sense energia.
I que en un moment de compromís, la veïna val més que tots els seguidors del món digital.

Potser… Potser ens estan ensenyant així, amb duresa, foscor, silenci.
Perquè el camí que seguim… és un atzucac.

Qui tingui ulls, que vegi.
El que tingui orelles, que escolti.
La resta… a seguir “dormint”…


dimecres, 15 d’octubre del 2025


 

 chaperon rouge

Elle traverse la forêt et et rend visite à sa grand mère. Après la rencontre le loup et le loup lui demande où elle va. Elle lui dit

Qu'est ce que fait le loup?

Le loup il fonce voir la grand mère pour la dévorer cru et puis il enfile rapidement tous les vêtements de la grand mère comme ça le chapon crois que le loup est en fait sa propre grand-mère et quand le chapon arrive il a des devoirs à son tour

Et ensuite que se passe-t-il?

Un bûcheron passe par là il l'est souvent et il a une énorme tâche avec lui et y tue le loup ils l'ouvrent le ventre avés sage et elle récupère le petit chaperon et la grand-mère.

Alors elles s'en sortent toutes les deux, c'est ça? Tu sais qu'il existe une autre version? En fait dans la vraie histoire, il n'y a jamais eu de deschamps. Il y a très longtemps c'était inconcevable pour les gens surtout les hommes et que le petit chaperon rouge aurait aurait pu affronter elle même tout seul le grand méchant loup, alors ils ont inventé ce bûcheron faisant le travail à sa place. Une fois de plus les hommes ont rabaissé la femme ...

C'est quoi la vraie fin de l'histoire?

Dans la vraie version, et le petit chaperon rouge se se sert de sa tête et elle s'occupait même du cas du grand méchant loup. C'est cette version que j'aimerais que l'on raconte à toutes les petites filles

 


 

  

dimecres, 24 de setembre del 2025

Tanta gent sense ètica ni moral...

Una persona sense ètica ni moral

Una persona de la qual es diu que "no coneix ni l'ètica ni la moral" seria algú que:

1. No té un sentit intern del bé i del mal (moral). Actua sense tenir en compte les conseqüències dels seus actes en els altres, no sent culpa per fer mal i trenca les regles socials sense remordiments.
2. No és capaç de reflexionar sobre els seus propis principis (ètica). No es qüestiona les seves accions, no entén el "per què" de les normes i valors, i només actua per interès propi, sense un marc de referència moral o ètic.

En definitiva, seria una persona egocèntrica, deshonestada i insensible a les necessitats o al benestar dels altres.

En essència, la moral es refereix al conjunt de normes i valors que guien el comportament d'una persona o d'un grup social. Són les regles que acceptem per a saber què està bé i què està malament en una societat concreta. L'ètica, en canvi, és la reflexió filosòfica sobre aquestes normes. És l'estudi de per què considerem certes accions com a bones o dolentes. L'ètica analitza els fonaments de la moral.

Exemples de moral:

1. Dir la veritat és una norma moral àmpliament acceptada en moltes cultures. Mentir es considera una falta moral.
2. En moltes societats, la lleialtat a la família és una virtut moral important. Trencar aquesta lleialtat es veu com un acte immoral.

 Exemples d'ètica:

1. Un filòsof moral que es pregunta per què dir la veritat és considerat un deure moral i s'interroga sobre si hi ha situacions en què mentir podria estar justificat.
2. Un comitè d'ètica en un hospital que debat si és moralment correcte utilitzar la intel·ligència artificial per a prendre decisions sobre la vida o la mort dels pacients, analitzant els principis subjacents.

Dit d'una manera més planera

La manera més senzilla de distingir-les és pensar en la moral com la pràctica i l'ètica com la teoria.

1. La moral són les regles del joc. Per exemple, "No es pot agafar una pilota amb les mans en un partit de futbol". 
2. L'ètica és l'estudi d'aquestes regles. Per exemple, preguntar-se "Per què no es pot agafar una pilota amb les mans? És just que sigui així? Quines conseqüències té aquesta regla per al joc?".

La moral et diu què fer (o no fer), mentre que l'ètica et fa pensar per què ho has de fer (o no fer).

https://www.manelaljama.com


 © Manel Aljama (setembre, 2025) 
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

divendres, 12 de setembre del 2025

 

Quan arribis

Quan arribis obriré
les ales per acollir-te
el cor per estimar-te
els ulls per donar-te llum
Quan arribis seré el teu estel
el teu alè, la teva pell
els teus sentits
el teu present i futur
Quan arribis, els nostres cors
bategaran de joia
i enllaçats per un fil d’or
abraçarem la vida junts

Inês 

dilluns, 21 de juliol del 2025












C'est un bon état d'être amoureux, il y a tellement de choses que l'on peut aimer et que la vie nous offre  sans trop exiger, juste un regard sensible et honnête. Et ainsi nous pouvons vibrer d’amitié, de beauté qui est présente à chaque chose,  même  ceux qui n’en ont pas l’air. Nous pouvons tomber amoureux de la musique, des mots, des poèmes... De la douce brise du petit matin et de la rosée qui embrasse les fleurs, de la vie qui se réveille chez la nature, de la lumière de l'aube et du crépuscule... de la nuit et de ses étoiles, et même du silence, du beau silence qui nous emmène et nous prend le cœur.

“Quan on est amoureux, un charme se répand sur tout ce qui nous environne: les objets changent a nos yeux; ils deviennent plus riants, plus aimables; en un mot, la nature s’embellit autour de nous”.

dissabte, 21 de juny del 2025

 

☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆☆

A poesia é a música da vida que dentro
Gostaria de guardar as
estrelas a uma estrela
Gostaria de iluminar a alma
No azul das suas noites frágeis
Eu estarei lá com música num Domingo ensolarado
Com a beleza com o amor. Com a beleza com a dor

Inês 

dissabte, 14 de juny del 2025



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Obrigada à escritora Lídia Jorge  pelo texto lindíssimo, lúcido e inspirador.

É necessário ouvir e ler mais os escritores. 
Para bem da nossa saúde e da saúde da nossa sociedade.
 

Imagem: "Camões", ilustração de João Vaz de Carvalho

dimarts, 10 de juny del 2025

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa'm entrar als teus ulls on cada dia és nou
Porta’m al mar, fins on van els teus peus
Tanquem les mans i deixem lliures el nostre cos com el mar amb les muntanyes
Deixem barrejar l'amor, conduïm els dits com si fóssim l’illa, el nostre únic naufragi 
Entrem en un jardí amb els petons en aquell camí de flors que aboca la muntanya

Inês

dissabte, 7 de juny del 2025

 

Els llibres no tenen pas la culpa de la maldat humana
Ni tampoc la cultura
Que és l’home el que en fa un bon o un mal ús d'ella

Inês 


 

divendres, 6 de juny del 2025

 Vento

Não vês a beleza que vejo?
Como assim se estamos no mesmo lugar?
Medo?
medo de quê?
É só o vento, trazendo canções de lugares distantes

Inês 

.

dimecres, 23 d’abril del 2025

 HELENA GARCÍA MELERO: 33 AÑOS AL PIE DEL CAÑÓN
Dotada del típico gracejo de una presentadora de tómbolas, la señora Helena García Melero es uno de los rostros mas populares de la televisión autonómica catalana TV3 desde el año 1992.
Licenciada en Filosofía y Ciencias de la Información, la fórmula de su éxito consiste básicamente en cuidarse el pelo, retocarse el careto, recitar con soltura el teleprompter y servir a diario el menú propagandístico de la Generalitat de Catalunya.
El pasado miércoles 15 de abril la sra. García Melero dedicó un tercio de su programa "Tot es mou" (adjunto enlace) a demonizar a las aves de Barcelona con el evidente propósito de generar una corriente de opinión proclive al exterminio de palomas, tórtolas, cotorras y cualquier criatura alada que no encaje en el modelo urbano que han diseñado los amos de TV3.
Pierdan ustedes toda esperanza de que algún día la reputada marioneta García Melero nos informe acerca de los miles de asesinatos denunciados en el Expediente Royuela o el sospechoso incremento de mortalidad tras esa infame campaña de "vacunación" de la que ella misma es cómplice porque colaboró en su promoción al igual que la inmensa mayoría de sus infectos colegas.
Para esta individua y todos sus semejantes, el principal problema de los barceloneses son las caquitas de las palomas. Y el único remedio posible, su inmediata extinción.
El infierno está vacío y todos los demonios están aquí.
  https://www.3cat.cat/3cat/15042025/video/6335634/
  https://youtu.be/y4qaYfJcnPE
Si alguien quiere protestar este es el email del programa: totesmou@tv3.cat

dimarts, 15 d’abril del 2025

 

 Tu i tu

Regala'm un somriure
Ensenya'm a somiar
Una sola carícia
Em perdo en aquest mar
Regala'm la teva estrella
La que il·lumina matinades
Regala'm la teva estrella
La que il·lumina matinades.
Plena de pau i d'harmonia
I t'entregaré la vida.
Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau
Pintes de colors cada matí i només tu.
Navego entre les ones del teu cor.
I tu i tu i tu
I ningú més que tu.
Fas que dintre l'ànima només brilli la llum.
I tu i tu i tu
Ensenya'm les ferides i així les curaré.
Que el món sencer s'adoni
Del secret que amagues dintre.
De gelosia moren els teus ulls m'enlluernen.
La gola és el misteri.
Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau.
Només tu pintes de colors cada matí i només tu.
Navego entre les ones del teu cor.
I tu i tu i tu

Inês

dissabte, 22 de març del 2025

 Ocells canten aus canten

Sents ocells que canten
Ara, he pogut trobar-te
Ocells, aus travessen mars
Volen de branca en branca
Saltets i saltets
Ocells, aus canten
Des del seu món
Des del nostre món
Canten ocells
De nit canten, canten ocells de dia
Alça vol cap al cel
I en un no res
Que bell no dubte triar
Quan ganes de salpar
D’arbre en arbre
De branca en branca
De branca en branca
D'arbre en arbre
Canten ocells i aus canten

Inês