Deixa'm entrar als teus ulls on cada dia és nou
Porta’m al mar, fins on van els teus peus
Tanquem les mans i deixem lliures el nostre cos com el mar amb les muntanyes
Deixem barrejar l'amor, conduïm els dits com si fóssim l’illa, el nostre únic naufragi
Entrem en un jardí amb els petons en aquell camí de flors que aboca la muntanya
Inês

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada