Et veig en un punt

Et veig, en un punt del cel, i, volant davant els meus ulls
la imatge dels teus ulls es queda

com la taca blava, orlada de foc
que vola i cega si et miro meu sol

Arreu on fixo els ulls
torno a veure les teves pupil·les abrandar

et trobo a tu, que és la teva mirada
els teu ulls, els teus, res més

En la meva muntanya et miro, miro els teus ulls
fantàstics... lluïts

Quan dormo, en meus somnis, els sento que planen
de bat a bat oberts, em miren

A la nit hi ha focs follets
que porten el caminant, al meu parer

jo em sento emmenada pels teus ulls
on m’emmenen feliç per un bell paradís

Inês