Amnèsia

Escoltar-te és sentir la teva veu a l’Univers
Escoltar-te és sentir la dolça brisa que m’acaricia
Sobrevolar en la teva melodia en un sospir
Comptar cada partícula de la neu que destil·la
Fondre amb els sentits la profunditat del seu gel
Patino sota la Lluna, embolicada de l’abric de la llum de les Estrelles
Escoltar-te és sentir l'últim tramvia que entra a les tenebres
Deixa òrfens els escenaris i tots els meus sentiments
Escoltar-te és sentir la música ofegada de l'absència

Inês