Sombras de luzes

 Enches as minhas sombras de luzes
Sopras-me palavras ao vento

Com sabor a chuva
Com sabor a flores
Com sabor a terra
No caminho de prata que fas a lua no mar
Cantas cançons de amor que são doces
Te sigo nessa mesma rua

Inês

 

Et veig en un punt

Et veig, en un punt del cel, i, volant davant els meus ulls
la imatge dels teus ulls es queda

com la taca blava, orlada de foc
que vola i cega si et miro meu sol

Arreu on fixo els ulls
torno a veure les teves pupil·les abrandar

et trobo a tu, que és la teva mirada
els teu ulls, els teus, res més

En la meva muntanya et miro, miro els teus ulls
fantàstics... lluïts

Quan dormo, en meus somnis, els sento que planen
de bat a bat oberts, em miren

A la nit hi ha focs follets
que porten el caminant, al meu parer

jo em sento emmenada pels teus ulls
on m’emmenen feliç per un bell paradís

Inês

 

Amnèsia

Escoltar-te és sentir la teva veu a l’Univers
Escoltar-te és sentir la dolça brisa que m’acaricia
Sobrevolar en la teva melodia en un sospir
Comptar cada partícula de la neu que destil·la
Fondre amb els sentits la profunditat del seu gel
Patino sota la Lluna, embolicada de l’abric de la llum de les Estrelles
Escoltar-te és sentir l'últim tramvia que entra a les tenebres
Deixa òrfens els escenaris i tots els meus sentiments
Escoltar-te és sentir la música ofegada de l'absència

Inês