Camina bella, com la nit

De climes clars i de cels estelats

I tot el millor de la foscor i de la llum

Resplendeix en el seu aspecte i en els seus ulls

Enriquida així per aquesta tendra llum

Que el cel nega al vulgar dia

Una ombra de més, un raig de menys

Haguessin minvat la gràcia inefable

Que s'agita en cada trena seva de negre brillant

O il·lumina suaument el seu rostre

On dolços pensaments expressen

Com de pura, com de adorable és el seu estatge

I en aquesta galta, i sobre aquest front

Són tan suaus, tan tranquil·les, i alhora eloqüents

Els somriures que vencen, els matisos que il·luminen

I parlen de dies viscuts amb felicitat

Una ment en pau amb tot

Un cor amb innocent amor!

Lord Byron