L’amor ascendeix em mi com la lluna entre els clavells que juntets s’abracen.

Sóc l’ocàs més ampla del meu cel, en el qual despunta la meva estrella més brillant.

Ets el que tinc a prop meu i llunyà. I que estant lluny, a prop dels meus passos camina, la fressa de la teva dolça veu més enllà del silenci, que en la meva ànima creix com tals clavells al meu jardí.

Inês