Àngel

Tancava els ulls

Tot era fosc i silenciós

Quan obria els ulls

Sentia la mateixa sensació

Però, era de nit, aquella nit...

Avui encara sense poder explicar

Les meves oïdes sentien

Sentien uns sons que es perdien al buit

Cada paraula que sentia un dolor al cor

Em veia caure en un abisme

Em veia arrastrada a la mort

Fins que em sentia expulsada

Unes ales se m’obrien

I, al firmament sortia

Volava com una au

A dalt d’una muntanya

Una persona m’esperava

Era un Àngel que per art de màgia

Unes ales em regalava

Amb les seves belles mans

Els meus cabells acariciava

Em deia: la vida és això

Alegries i tristeses

Tu ets el bell paisatge

Vola fins a l’infinit

I, la nostra estima és beneïda

Tu ets altra bell Àngel

Inês