divendres, 16 de juny del 2017

La meva destresa

Arrio les tristeses
Veig el mar amb alegria
I, el vent suau porta mar endins la caravel·la
Les onades deixa espai a un mar calm

Porta’m a la lluna
Besa’m, clava els teu llavis als meus
Besa’m, besa’m
Fins que es quedi em meu cor pintat de blau

La meva destresa em fa entrebancar
I ensopego amb els núvols,
a dins dels meus somnis
I com fora poc ven la boira

L’aire abraça la meva vergonya
Miro al meu voltant, res
Baixo pel mar  buit
Tot perquè no he sabut

Je ne sais plus très bien

Inês

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada