La meva
destresa
Arrio les tristeses
Veig el mar amb
alegria
I, el vent suau
porta mar endins la caravel·la
Les onades deixa
espai a un mar calm
Porta’m a la lluna
Besa’m, clava els
teu llavis als meus
Besa’m, besa’m
Fins que es quedi em
meu cor pintat de blau
La meva destresa em
fa entrebancar
I ensopego amb els
núvols,
a dins dels meus
somnis
I com fora poc ven
la boira
L’aire abraça la
meva vergonya
Miro al meu voltant,
res
Baixo pel mar
buit
Tot perquè no he
sabut
Je ne sais plus très
bien
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada