dissabte, 13 d’agost del 2016



Sofreixo la vergonya més gran
Sota la meravellosa i boja llum
Que la teva primavera
Segament m’ha il·luminat
Vergonya dels meus ulls tristos
Vergonya de  la meva veu trencada...
M’he quedat òrfena
He perdut la meva goteta de la rosada

Inês
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada