dimarts, 30 d’agost del 2016


 
Absència

Un sospir,  la veu trencada
Una mirada trista
Una infinitat de llàgrimes
En els meus ulls
És el que m'ha deixat
La teva absència

Absència que alhora
Em provoca un alleujament de
Haver-me ensenyat que en
El món no és tot
De color de rosa

I el silenci em sap a tu
Quan penso en la bellesa
En el millor que m'ha passat
Les teves paraules plenes d'amor
Paraules que es queden
I transformen el meu món
Perquè saben a tu
Sublim

Inês

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada