
Àngel
Tancava els ulls
Tot era fosc i silenciós
Quan obria els ulls
Sentia la mateixa sensació
Però, era de nit, aquella nit...
Avui encara sense poder explicar
Les meves oïdes sentien
Sentien uns sons que es perdien al buit
Cada paraula que sentia un dolor al cor
Em veia caure en un abisme
Em veia arrastrada a la mort
Fins que em sentia expulsada
Unes ales se m’obrien
I, al firmament sortia
Volava com una au
A dalt d’una muntanya
Una persona m’esperava
Era un Àngel que per art de màgia
Una ales em regalava
Amb les seves belles mans
Els meus cabells acariciava
Em deia: la vida és això
Alegries i tristeses
Tu ets el bell paisatge
Vola fins a l’infinit
I, la nostra estima és beneïda
I, mai és tard per les nostres il·lusions
Endavant, i, deixa un bell segell
Encara que sigui petit
Que el teu altre Àngel et faré engrandir
Tu que ets altre bell Àngel
Inês