Amo la nit

Mirava l'infinit de la nit

En lluna plena

Li recitava versos

I feia volar cap a ella

Alçava el braç

I amb un dit de la mà

Dibuixava estrelles

Amb el seu vestit daurat

Confessava la seva la seva alegria

Entre la pluja que seves llàgrimes l’oferia

El jardí dels seus somnis

Les flors l’escrivia rimes

I destacava la teva bellesa i fragància

Mirava a l’infinit de la nit i parlava

A la lluna daurada d’amor i de il·lusió

En cada sospiro la poesia a l’amor

Que en seu cor sortia

Amb les seves lletres pescant l’esperança

A la nit el seu amor és infinit

El mar gelós el seu amor robà

I pregava dient:

Deixant-me, oh, aquella platja estrenya

Oh, amada nit, amada nit meva

Per què m’has abandonat

Amada nit meva!

Inês