
Poema
Jo vaig créixer dins d'arbres
Tindria molt per dir
Però, vaig aprendre tant de silenci
Que de paraules triga en sortir
I això que vaig aprendre creixent
Simplement el gojo de créixer
Sense més que la substància del moment
Sense més que la presència d'una gran innocència
I per dins el temps córrer verd
Fins que l'alçada és tanta
I et caus, ai, quin mal!
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada