La teva llum
Per què estimo la teva bogeria
La teva falta, no
rellotges
Quan estic
pràcticament a punt de cair
De cair a l’abismo,
tu ets allà
En tu. Però no,
només això
Hi ha molt més de
tu que estimo
I no dic res. Veig
aquella làmpeda
Que encens al fundo
al fons de mi
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada