El teu record
Ni visc ni moro en la teva absència
Ni visc quan et
recordo
Ni és per meu món aquest desig
I m’encoratge
la meva existència
Calor sóc quan et recordo, neu sóc quan
t’allunyes
És el poder sobre mi
Dubto al veure’t
Sí
és l’amor o la mort
El que la meva ànima reflecteix
Com
viure sense el teu record
Si no em mereixo l’infern
Vull
el jardí etern
Immortal en la teva existència
Inês de Freitas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada