En un pas de vent, sona la música.
Xiula el meu pol·len de la primavera.
Transmet el vent en l’inefable transparència.
No veiem ni toquem aquest so.
’aferra al temps transitori, però que repeteix.
Es manté en l’alçada a les branques dels arbres.
Escolta les seves cordes en enjòlit, a mercè de les onades del vent.