Tu dolça Natura, el nostre sobreviure! Ets la inamovible confiança. T'estimo i per sempre vull estar amb tu. Ets petó, ets carícia, ets vida... Ets això, ets diferent ets igual. Ets un ser. Et vull somiar. Rostre de seda. Ulls d'horitzó. Teva impertorbable ullada.Tu un amor real. Potser sóc un somni al mig de tanta felicitat. Tu Natura. Si us plau, cuidem-la!
Camí al Mar
Quan la llum de la Lluna
Al Mar recolzar-seSi la teva llum romangués
Els meus ulls no es tancarien mai
Sempre esperaria pacient
No hi havia camp per a la mort
I el meu cor per tu bategaria continu
Inês de Freitas
L'escriptora mexicana Rosario Castellanos va escriure el llibre:
"Mujer que habla Latín". Està considerada l'escriptora més important de Mèxic, després de Sor Juana Inés de la Cruz.
Llegiu això, hi ha un vídeo, basat en el mateix argument:_
Un dia, el seu marit torna a la seva cabana després d'haver pescat unes hores i decideix fer la migdiada.
Tot i que no coneix bé el llac, ella decideix sortir amb la llanxa. Es fica llac endins, llença l'àncora i es posa a llegir un llibre...
Arriba un guàrdia amb la seva llanxa, se li acosta i li diu:
- Bon dia, senyora. Què està fent?
- Llegint un llibre- respon ella (pensant 'No és obvi?')
- Està en zona restringida per pescar- l'informa ell.
- Disculpi, oficial, però no estic pescant, estic llegint.
- Sí, però té tot l'equip, pel que veig, podria començar en qualsevol moment, hauré de detenir-la.
- Si fa això, l'hauré d'acusar d'abús sexual, diu ella ...
- Però si ni tan sols l'he tocat !!! - diu el guàrdia.
- És cert, però té tot l'equip. Pel que veig, podria començar en qualsevol moment.
- Disculpi senyora, que tingui un bon dia, i se'n va anar ...
MORALITAT:
* Mai discuteixis amb una dona que llegeix ... perquè sap pensar.*
Envia-ho a dones que cultivin el pensament ... I als homes que siguin capaços de reconèixer aquesta intel·ligència.
La perfecció
S'alça la teva
ànima amb formosor
Perquè ets tan
delicat i de dolça puresa
M'adverteixes la
lluna plena de bellesa
Et sento la teva
galta en la meva memòria
Modalitat de la teva
faiçó
Miro la inquietud
que em deixa una estrella
Es transforma en
milers de cors
Em vaig enamorar a
través d'ella
Els teus ulls
Somio amb utopies
Ballant una cançó
que tots dos coneixem
Inês de Freitas
Natura meva
Natura, la que sigui
I com l’abella a la primavera
L’amor, ja el nou amor et donava brida
I tu voles, et pesa el teu cos
Ple del suc de la vida
Què vaig fer de tu
Per enfrontar els teus mals
Sobre les teves formes vaig prémer senyales
I en flagel·lar-te vaig posar afany tant
Que avui filosofes al costat gairebé sola
Disminuïda, atàctica, robada
A la teva pura puresa violada
Mires, et piquen les mans els sensats
Amb la teva ja blanca i darrera mirada
Inês de Freitas
