Vent

Observo les floretes que en delicades tiges es bressolen suau o amb força segons l'ímpetu amb què tu les mous.

Aprofito la teva existència per refrescar-me apropant-me a un arbre que bufa amb les fulles.

La teva presència que amb força et fas sentir, aixecant els meus cabells que sense importar-me s'esvaloten. Sento com penetres fins a l'arrel i refresques a poc a poc el meu cos.

Em condueix per la vida quina àguila en vol, planejant assossegada, fins a tenir novament el vigor necessari per batre les meves ales, amb impuls grandiós i volar, volar a través teu.

Aquell que et va donar forma i t'utilitza per acariciar-me, refrescar-me i remuntar-me fins al cel blau per navegar entre les estrelles i fent-me molt feliç.

Inês de Freitas