Vent

Observo les floretes que en delicades tiges es bressolen suau o amb força segons l'ímpetu amb què tu les mous.

Aprofito la teva existència per refrescar-me apropant-me a un arbre que bufa amb les fulles.

La teva presència que amb força et fas sentir, aixecant els meus cabells que sense importar-me s'esvaloten. Sento com penetres fins a l'arrel i refresques a poc a poc el meu cos.

Em condueix per la vida quina àguila en vol, planejant assossegada, fins a tenir novament el vigor necessari per batre les meves ales, amb impuls grandiós i volar, volar a través teu.

Aquell que et va donar forma i t'utilitza per acariciar-me, refrescar-me i remuntar-me fins al cel blau per navegar entre les estrelles i fent-me molt feliç.

Inês de Freitas

 

 Um leve suspiro

Uma momentânea troca de um olhar
E tanto que eu te queria dizer
Dei por mim na tua boca
Um toque
Um beijo
Nada mais ficaria por dizer
Sentias o meu desejo
Era mais do que podias saber
Queria-te mais que tudo
E ali ficamos. Olhamos o horizonte
Abraçados, longe do mundo
Entre olhares e carinhos
E palavras sinceras que saíam
É assim que me fazes sentir
É assim que quero estar
Junto a ti
Sentir-te
Estarei a sonhar?
Sim, estou feliç!

Inês de Freitas

 Torna sempre

A la nit a la mateixa hora
apareixes amb la teva mirada
fugisser rere el crepuscle
Cerco a l'horitzó
pintes i repintes colors
El que em fa sentir impregna la memòria
Això de no saber  si dir-te adéu o fins demà
A l'endemà hi tornes, pintes i repintes  
El que em fa sentir impregna la memòria
Aquest cop fins sempre
Fins a la nit  a la mateixa hora
Recerco l'horitzó
Apareixes amb la teva mirada fugisser rere el crepuscle
Pintes i repintes colors amb les lletres fins demà

Inês
 

 La teva melodia

Un ocell viu en mi

Una flor viatja a la meva sang
El meu cor és un violí
M’embolica en una dolça melodia
L’ocell em porta els teus batecs
M’enamoro suaument aquesta música de somni
M’alegra, són belles primaveres
Jo dic que tu ho has de ser
Aquí jau l’ocell
Una flor al meu jardí
Pinta els meus versos la teva serenata de foc
Malenconiós acords que cuiden els meus somnis

Aquí et miro de lluny però molt a prop teu
Treu el cap un estel derrama la melodia d’un violí
Jo aquí sota el cel nocturn
Només cantaré la teva pròpia melodia
Aquella que t’estima sincerament
I que viu entre poesia
Arrossegant les ales ferides el teu verso canto
I el violí reprèn la teva melodia
Dolça melodia i dolç dolor que em causa
I caic a la teva mirada i em perdo a la teva bellesa
La meva ànima es trenca envoltada a aquesta melodia
Bressolada a la meva tristesa 

Inês