Sota la pluja

Com rellisca l'aigua pels arbres avall
Un ocell es banya en un bassal que la pluja ha omplert
M’apropo
La meva presència li estranya
S'atura i em mira ens sentim amics
Nosaltres dos estimem cels, camps i blats
Després és la sorpresa
Un pagès que passa amb el seu somriure al rostre
I la pluja ens cobreix de totes les fragàncies de la terra llebrada
I és, sobre el cos per l'aigua amarant
Com un meravellós i fantàstic contacte
De gotes cristal·lines, de flors desfullades
Que aboquen al pas les plantes sorpreses
I sento, en la vacuïtat del cervell el so

El so sensual del plaer infinit i dolç
D'un minut de record
Plou, plou, plou...
Tinc el cos i l’ànima semblant a una dolça frescor 

Inês