Sota la pluja
Com rellisca l'aigua
pels arbres avall
Un ocell es banya en
un bassal que la pluja ha omplert
M’apropo
La meva presència
li estranya
S'atura i em mira
ens sentim amics
Nosaltres dos
estimem cels, camps i blats
Després és la
sorpresa
Un pagès que passa
amb el seu somriure al rostre
I la pluja ens
cobreix de totes les fragàncies de la terra llebrada
I és, sobre el cos
per l'aigua amarant
Com un meravellós i
fantàstic contacte
De gotes
cristal·lines, de flors desfullades
Que aboquen al pas
les plantes sorpreses
I sento, en la
vacuïtat del cervell el so
D'un minut de record
Plou, plou, plou...
Tinc el cos i l’ànima semblant a una dolça frescor
Inês
