Lluna vestida de llum
tan bonica, tan encesa
escoltes el
meus lladrucs
sense cap espant o pena
T’afalaga el meu
parlar
parlar que et diu vida meva
si et podré mai
abraçar
Em trobo una escala llarga
que sembla que arriba
al cel
per poder estar al teu costat
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada