dilluns, 12 d’octubre del 2020

Lluna vestida de llum
tan bonica, tan encesa
escoltes el meus lladrucs
sense cap espant o pena
T’afalaga el meu parlar
parlar que et diu vida meva
si et podré mai abraçar
Em trobo una escala llarga
que sembla que arriba al cel
per poder estar al teu costat

Inês

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada