L'Estel

Meus ulls mira al cel
L’Estel que més m’estima
Entre ritme i cant m’esguarda
Em fa petons amb la mà
Els bufa, els bufa

me'ls envia volant

Jo en les meves galtes
Els rebo, quedant-me-les plenes de petons
Pujo al cim de la muntanya
Estiro la meva mà
Amb un senzill gest, acota el cap i em somriu

Acarono el tacte dels petons
Que l’Estel m'ha deixat
I faig dibuixos voltejant el llapis
Com tants petons caiguts del cel 

Inês

Lluna vestida de llum
tan bonica, tan encesa
escoltes el meus lladrucs
sense cap espant o pena
T’afalaga el meu parlar
parlar que et diu vida meva
si et podré mai abraçar
Em trobo una escala llarga
que sembla que arriba al cel
per poder estar al teu costat

Inês