dijous, 9 de juliol del 2020


Conec el fred i molts matins plujosos
De vegades tremolo de fred i m’encanta sentir-lo
Miro al profund del cel, que és el mateix que mirar els tus ulls
Que m’envies una llum de molta tendresa
De vegades meus ulls veuen ombres
Però després miro el cel tot seguit m’il·lumines
Perquè tu saps que jo sóc una dona fràgil
Com agrair-te tant d’amor meu amic
Per sentir-me bé... molts cops penso que vull anar allà on ets tu
No tinc por de morir

Inês

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada