Conec el fred i molts matins plujosos
De vegades tremolo
de fred i m’encanta sentir-lo
Miro al profund del
cel, que és el mateix que mirar els tus ulls
Que m’envies una
llum de molta tendresa
De vegades meus ulls
veuen ombres
Però després miro el cel tot seguit m’il·lumines
Però després miro el cel tot seguit m’il·lumines
Perquè tu saps que
jo sóc una dona fràgil
Com agrair-te tant
d’amor meu amic
Per sentir-me bé...
molts cops penso que vull anar allà on ets tu
No tinc por de morir
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada