L’estel

La nena més bella ha somrigut

en la nit sublim cap al cel

al veure la llum d’un estel
d’un centelleig més brillant

nit blava i silenciosa

torno a somriure’t a tu estel estimat

al jardí envolt de la teva llum daurada

amb les ombres del bells arbres

tu em mires i em somrius

i em cantes a prop de la lluna

i em vas il·luminant els meus somnis

tu meu estel estimat

Inês