Estel
Tu meva estel que la teva lluïssor em fa plorar
Em fades amb la teva
bellesa i no et puc deixar d'admirar-te
El teu flaix és tan
bonic que no puc deixar de contemplar-te
Cada cop que et miro
et veig en mi
La meva soledat que
em fas brillar
Entre milers
d’estels donant-me a la nit
dimensió infinita,
llum d'eternitat
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada