Estel
Asseguda a la sorra escombrada una mica pel vent
Veig l’estel que
em connecta amb tu
Que em fa sentir que
est a prop
La lluna plena
avança el seu camí
La seva lluminositat
perlada m’hipnotitza
M’envaeix l’aroma
del mar
La meva mirada fixa,
veig com l’astre es pon
Envoltada per la
munió de punts de llum
Que fan titil·les en
la negror del cel seré
El tic tac de sons
paradisíacs m’embolcalla
Em sento integrada
amb tot univers
Conjunt on
conflueixen passat, present i futur alhora
Sóc en una altra
dimensió
La ment connectada a
un altre ritme
Capto la pluja
creixent d’estels
Et sento a prop,
t’escolto i reconec la teva veu sublim
Desorientada resto
asseguda fins que el sol apareix
Sortosa, els meus
ulls omplen de colors fins al més profund del meu ésser
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada