Des que el vaig veure, enlluernat pel llamp

Els meus ulls es vetllen per un miratge

Miro sense veure, o no veig dins l’aire

Suren una forma, la seva imatge dolça

El dia, tota desperta, crec, i dins la nit

Com una fada que se lleva

Aquesta imatge, la seva, apareix i el veig

Profund a la meva ànima i al meu somni

Inês