Qui des d’aquell diumenge, un dia bonic

Un paisatge, de bellesa ferotge, em va ploure

Els ulls del meu cor, paraules dolces va llegir

Les meves llàgrimes, els camps van sentir

Jo dic amor, a causa de la meva dolça tristesa

De genolls jo te demano merci

Jo reso tot l’amor aquí, per a tu

Tant és la voluntat, que me mor d’amor per tu

Me mor d’amor, tot, tot s’encén i jo canto alhora

La mort, m’espera, però ara, de moment només vull dormir

I sentir un bon paisatge d’aquell diumenge amb molt de vent

Un moment en el temps que mal construí, supura un lívid

Llavors, amor, recordar aquesta joia

A la meva tristesa, va concedir aquesta alegria

Què en el meu cor, oh! senyor meu, dolça va llegir

Merci

Inês


♥~
ჱܓ♥ ჱJardí de Sentimentsܓ
•●♥ Ƹ̵̡Ӝ̵̨̄Ʒჱܓ♥ ჱܓ
((¯`•♥•´¯)Ƹ̵̡Ӝ̵̨̄Ʒჱܓ♥ ჱܓ
__`•.¸.•´_*●♥ Ƹ̵̡Ӝ̵̨̄Ʒჱܓ —