La màgia, l'eman que ens atrau. Únic i especial, irrepetible. Vessa la bellesa des de més allà aparentment la lluna al llac sembla reflectir el resguard envers a les nostres pèrdues. Eleva-se una elegia impregnada d’olors, de imatges, de somnis i així rebel·lar-se amb l’oblit. Homenatgem la vida el cant a l’amor, l’amor que ens ha donat.