dissabte, 19 de maig del 2018

De vegades


De vegades

Quan la meva Ànima se sent presa dintre d'una ment
No raona, no entén, com ha de reaccionar
Davant aquesta sensació, on veus que res és el que sembla
Res es troba en el seu lloc

Em sento en aquest racó on m’empara la nit
Amb la lluna em deixa dialogar
Meu cor, sí, si bé és una mica maldestre
Se sol assabentar molt bé, d'allò que l'Ànima esdevé

I mentre la lluna em xiuxiueja d’allò que ella ja sap
Em permet entrar dins un temps atemporal
On tot és tan senzill i no cal preguntar
El perquè de cada moment situació o sentiment
Que ja es fa notar

Em sorprenc per aquesta tanta saviesa, poder, i autoritat
Les quals vam ésser premiades, premiats al moment que espires el primer glop de vida

Inês

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada