Des del cor

Ella el mira sempre des del cor, ella el mira amb amistat profunda.

De tant en tant apareix la lluna darrera de la cortina.

La cortina voleia amb la petita brisa que porta un vent càlid i suau. 

 

En la nit profunda, allà lluny les meves oïdes senten unes paraules.

Estic somniat.

Jo li parlo de viure.

Ell em respon amb la veu de natura.

Jo li parlo d’amor.

Ell em parla amb la bellesa de la vida.

Amb el piano de fons sento la seva veu i la meva veu.

Aquells tres minuts submergida en un vent càlid i suau.

Inês