l'infinit

Obrim la finestra

La lluna és plena

Que ens ompli

la cambra

de llum tènue

Anem a poc a poc

Les robes van caient

No diguem paraules

Sospirem tot just

El temps ens mira

Vol estar quiet

No vol anar-se’n

Aquest petit món

Aquest petit moment

Vol ser etern

Junts fem que la nostra petita estona

sigui com un vaixell al mar

Sentir el remorós vent

El temps s’ha quedat quiet

No s’ha mogut

Ell assisteix i vol

dir la primera paraula

t’estimo

Inês