dissabte, 29 d’octubre del 2016


La brillantor de l'amor
En mig de tanta inquietud sense pensar
Meu pensar va ser com una aventura un vent
Portadora d’inquietuds, una mica ignorades
Que s’allunyen en alegre vol
I en meus ulls queden la brillantor de l’amor
D’aquella abraçada tan de sorpresa
De sobte es va agitar el paisatge
I va haver la fresca fondària de fullatge
En veure en el meu rostre el somriure
Aquella brillantor
Semblant el del sol quan es torna or
És l'amor que ha entrat en mi
Aquest amor que sembla manifestar-se
En les flors , les mes formoses i no més formoses
Que veig al caminar

Inês


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada