En mig de tanta
inquietud sense pensar
Meu pensar va ser
com una aventura un vent
Portadora
d’inquietuds, una mica ignorades
Que s’allunyen en
alegre vol
I en meus ulls
queden la brillantor de l’amor
D’aquella abraçada
tan de sorpresa
De sobte es va
agitar el paisatge
I va haver la fresca
fondària de fullatge
En veure en el meu
rostre el somriure
Aquella brillantor
Semblant el del sol
quan es torna or
És l'amor que ha
entrat en mi
Aquest amor que
sembla manifestar-se
En les flors , les
mes formoses i no més formoses
Que veig al caminar
Inês
Que veig al caminar
Inês
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada