Cuidamo-as, também são seres vivos como nós!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Molts de vosaltres em menyspreen,
I no entenc per què.
No sóc lletja ni mereixo el teu odi.
Jo sobrevisc cada dia als carrers,
Això solia ser prats.
No hi ha llavors saboroses,
Perquè vas convertir els arbres en edificis.
Jo menjo el que tu llences a terra,
Perquè no tinc opció.
L'aigua és cada cop més difícil de trobar.
Saps què es necessita per sobreviure en un món que ja no és meu?
Si us plau, no m'espantis ni em facis mal,
Només deixa'm viure!
Viu al teu món que una vegada va ser meu...
Cuidem-les… són un símbol: “L'Esperit Sant”, “La Coloma de la Pau”, “la que va avisar Noè, després del diluvi”. És la representació de la bondat, però ens molesta.
Més sentiment i cor hauríem de tenir amb elles i amb tots els éssers vius.

 💚💓💚💓

 Muitos de vocês me desprezam,
E não entendo por quê.
Não sou feia nem mereço seu ódio.
Eu sobrevivo todos os dias nas ruas,
Quando eram prados. Não me deixaram nem um pouquinho de prado para mim.
Não existem sementes saborosas,
Porque vocês transformaram todos os árvores em edifícios.
Eu como o que tu jogas para o chão,
Porque não tenho escolha.
A água é cada vez mais difícil de encontrar.
Tu sabes o que é preciso para sobreviver em um mundo que não é mais meu?
Fas favor, não me assustes ou me machuques,
Apenas deixa-me viver!
Vive no teu mundo que uma vez foi meu..., que já foi meu...
Cuidamos delas... são um símbolo: “O Espírito Santo”, “A Pomba da Paz”, “aquela que avisou Noé depois do dilúvio”. É a representação do bem, mas ainda assim nos incomoda.
Deveríamos ter mais sentimento e coração para com elas e com todos os seres vivos.

 💚💓💚💓

 "Muchos de ustedes me
desprecian, Y no entiendo por qué.
No soy fea ni merezco tu odio.
Sobrevivo cada día en las calles,
Eso solía ser prados.
No hay semillas sabrosas, Porque convertiste los árboles en edificios.
Yo como lo que tú tiras al suelo, Porque no tengo opción.
El agua es cada vez más difícil de encontrar.
¿Sabes lo que se necesita para sobrevivir en un mundo que ya no es mío?
Por favor, no me asustes ni me lastimes,
Solo déjame vivir
Vive en tu mundo que una vez fue mío...
Cuidemoslas… son un símbolo: “El Espíritu Santo”, “La Paloma de la Paz”, “la que avisó a Noé, tras el diluvio”. Es la representación de la bondad, y sin embargo nos molesta.
Más sentimiento y corazón deberíamos tener con ellas y con todos los seres vivos.

 

Si no protegim la nostra Terra i no cuidem la Natura ningú no ens farà per nosaltres.
Som els guardians d'aquesta Terra i com guardians hem de defensar com es mereix i com Déu mana 

 

Animal

 

 

 DECLARACIONS DE LA NINA(dreta) i MORENA(esquerra), TREBALLADORES DE LA MOLA
Estimats Xesco Gomar Martin Ajuntament de Matadepera Diputació de Barcelona, tenim un problema... els nostres 20 companys humans de feina poden anar a buscar feina al INEM o a la borsa de traball de matadepera com molt bé els hi vau dir que fessin, pero nosaltres que vam ser rescatades del matadero perque ningu sap quin ús en podem fer, voliem preguntar a quina llista ens em d'apuntar nosaltres.
Som treballadores, obedients i ens encanta viure a l'aire lliure, no com molts de la nostre espècie que viuen en un box de 2x2.
Ja que la nostre familia quedara totalment trencada per les vostres males decisions, m'agraderia saber quines oportunitats teniu, millor que aquesta, per a nosaltres.
La nostre familia esta composta per 9 membres, 2 de les quals estan jubilades.
El cap de familia el burro Català (TRABUC) diu que no ens preocupem que segur que recapacitareu i ens podrem quedar aqui, pero nosaltres no n'estem tant segures. Ell va neixa aqui i suposem que no veu una vida millor que aquesta.
Els nostres amics humans estan molt preocupats per nosaltres i sempre els estarem agraits de com ens estiman i miman.
Esperem que NO ENS FEU FORA DE CASA!

 La teva llum

Per què estimo la teva bogeria
La teva falta, no rellotges
Quan estic pràcticament a punt de cair
De cair a l’abismo, tu ets allà
En tu. Però no, només això
Hi ha molt més de tu que estimo
I no dic res. Veig aquella làmpeda
Que encens al fundo al fons de mi

Inês

 Paraules

Miro llunyanes les meves paraules
Més que meves són teves
Van enfilant-se en el meu vell dolor com les edres
Elles s'enfilen així per les parets humides
Ets tu el culpable d'aquest joc sagnant
Elles estan fugint del meu caus fosc
Tot ho omples tu, tot ho omples, tu

Inês

Recorda:

·El que els altres pensin de tu és problema seu, no teu.
·Tot és temporal.
·La natura cura
·Truca més als amics
·Cadascú és com és, no com tu voldries que fos.
·Perdonar, però allunyar-se, també està bé.
•Sigues sempre amable.
•Cuida’t molt, sempre.

Som-hi?

«  La disparition progressive des temps (subjonctif, passé simple, imparfait, formes composées du futur, participe passé…) donne lieu à une pensée au présent, limitée à l’instant, incapable de projections dans le temps.
La généralisation du tutoiement, la disparition des majuscules et de la ponctuation sont autant de coups mortels portés à la subtilité de l’expression.
Supprimer le mot «mademoiselle» est non seulement renoncer à l’esthétique d’un mot, mais également promouvoir l’idée qu’entre une petite fille et une femme il n’y a rien.
Moins de mots et moins de verbes conjugués c’est moins de capacités à exprimer les émotions et moins de possibilité d’élaborer une pensée.
Des études ont montré qu’une partie de la violence dans la sphère publique et privée provient directement de l’incapacité à mettre des mots sur les émotions.
Plus le langage est pauvre, moins la pensée existe.
Il n’y a pas de pensée critique sans pensée. Et il n’y a pas de pensée sans mots.
Comment construire une pensée hypothético-déductive sans maîtrise du conditionnel? Comment envisager l’avenir sans conjugaison au futur? Comment appréhender une temporalité, une succession d’éléments dans le temps, qu’ils soient passés ou à venir, ainsi que leur durée relative, sans une langue qui fait la différence entre ce qui aurait pu être, ce qui a été, ce qui est, ce qui pourrait advenir, et ce qui sera après que ce qui pourrait advenir soit advenu?
Si un cri de ralliement devait se faire entendre aujourd’hui, ce serait celui, adressé aux parents et aux enseignants: faites parler, lire et écrire vos enfants, vos élèves, vos étudiants.
Enseignez et pratiquez la langue dans ses formes les plus variées, même si elle semble compliquée, surtout si elle est compliquée.
Parce que dans cet effort se trouve la liberté.
Ceux qui expliquent à longueur de temps qu’il faut simplifier l’orthographe, purger la langue de ses «défauts», abolir les genres, les temps, les nuances, tout ce qui crée de la complexité sont les fossoyeurs de l’esprit humain. «