Tot es va tornant gàbies

Ens vam adonar que les ciutats són trampes:
els ascensors, els metres, els carrers… tot es va tornar gàbia.
I que el poble, sí, el poble, és on cal tornar.
El poble és humà.

Hem après que hem de ser autosuficients,
que depenem massa dels altres.
Que som titelles en mans d'uns quants.
Que la tecnologia no és tan bona com ens van vendre.
Que la intel·ligència artificial no funciona sense energia.
I que en un moment de compromís, la veïna val més que tots els seguidors del món digital.

Potser… Potser ens estan ensenyant així, amb duresa, foscor, silenci.
Perquè el camí que seguim… és un atzucac.

Qui tingui ulls, que vegi.
El que tingui orelles, que escolti.
La resta… a seguir “dormint”…