Em sec al peu de l'arbre, ens coneixem molt
Là asseguda miro les branques i canto aquesta poesia
Quan passejo pel bosc sóc camí
Quan passejo pel bosc sóc terra
Quan passejo pel bosc sóc tu, arbre, arbres
Quan passejo pel bosc sóc aigua
Quan passejo pel bosc sóc harmonia, sóc vida
Quan passejo pel bosc sóc la mare Natura
Quan passejo pel bosc sóc amor i tot se m'oblida
Fem de la ciutat un bosc
Tot se’m oblida, quan entro al Bosc

Inês de Freitas