Vingt-sept mois dès que tu étais délivré de ce monde macabre.

Le monde n'est pas macabre! C'est les gens qui sont macabres!

Como posso dizer-lhe que é a morte que permanece tão viva no meu coração!

Ele deixou-me um legado enorme, a maior e mais pura lição de vida.
Ele ensinou-me a amar! Que o amor é amor!
Eu sou muito mais bem viva de amor por dentro, interiorment. O mundo perdeu um dos seus mais maravilhosos seres humanos. O mais verdadeiro dos homens. Um Anjo como o Céu na profundeza dos seus olhos e os ecos da sua voz são como raios de Sol que repercute no meu espelho

Obrigada

Inês de Freitas

La mar i l'amor

Escric a la Mar per a dir-li que no m’oblidi

Demano al destí
Que amb la llum del Sol, ell sempre brille
Que visc el Cel amb la seva esplendor color
Que la mar llueixi tota la seva esplendor blau
Que del Cel caigui flors
Que decori la nostra la terra els seus polsims
La flama de l’amor
Que visc el Cel la seva esplendor
Que visc el mar les seves aigües cristal·lines
Que visc la flama del nostre amor

Inês de Freitas

 

Estimat Planeta Terra

Tot el que hi ha a la superfície de la Terra és el motiu de la nostra respiració, el motiu que puguem respirar lliures, respirar saludablement i viure una vida sana. Per què les tapem amb ciment, quitrà, rajoletes petites molt juntetes? En lloc de fer places dures sense cap vegetació ni arbres, per què no fem més jardins més boscos? Si us plau, tinguem més terra a la vista! Tot això és la font de la nostra respiració sana i lliure.

Estimada Terra: Les teves aigües cristal·lines, semblen perles brillants, que il·luminen el teu caminar. El cruel home sense ànima et contamina a cada instant.
El despietat home ignora el brunzit d'una Abella, el cri-cri d'un Grill, el l'ulular d'un Mussol, el llenguatge de les Flors.
Plores quan l’home inhumà talen els teus arbres. Despullen una a una les branques de la teva vestidura dels teus nius. A les teves muntanyes i rius, és trist veure com et destrueixen i t’embruten. Com esgarrapen el teu cos fins a convertir-te en fosses àrides i sense vida. Tu ens dónes la vida, els fruits i més aliments. Terra, espai sense igual! Tens paisatges bonics que tots hem de cuidar! Per assolir la llibertat!

Inês de Freitas 

 

Mar

Parlar de tu, sempre és fàcil
Vens a mi amb les teves onades a caminar-me els somnis
Tot blau cel, tot bell, tot aigua
Un interminable de peces i corals
Per a trobar-te n'hi ha prou d'anar a la vora de la casa
I là et trobo
Per això no deixava de nombrar-te
Tu el quotidià!
La veu diària normal per a aquells que et volem
Que et vivim des de l'inici
Ets tu, bella paraula, MAR

Inês de Freitas