No és adéu,

És un fins després,

inevitable.

Dec confessar,

Sembla  temptador,

Retrobar, amor, paradís,

I quan sigui el meu torn,

Vull un somriure a la cara.

Doncs, aquest és el final?

L’etern adéu?

No, és una continuació dels que aquí queden

Hi ha qui ho creu qui es marxa es converteix en Àngel.

Jo crec, perquè sé que porto una mica de tots els que se n’han anat.

Ara mateix tinc ganes de marxar-me perquè el dolor que porto el cos és insuportable. 

Però jo dic a la mort que encara no, perquè he d'acabar una cosa. No sé si la mort m'escoltarà... però

Inês

És una de les coses més boniques

La nit que va passant silenciosa

Veure entre els núvols els estels brillar

Són molt macos, gens de malícia al cel

Pel blau puríssim, els núvols dolçament s’estenen

I la nit deixen veure el bell estel

Inês 

Papallones revolten desplegant les seves meravelloses ales

Zigzaguejant d'un costat a un altre

Són les papallones d'amor

Que se senten com pessigolleigs dins el cor

Anuncien el començament d'un gran amor, una sensació de frescor, de bellesa espiritual plena d'un radiant colorit, les Papallones d’amor

Des de llunyans horitzons arriben a mi l’univers carregat d’amor

És la música que viatja, quals flors al paradís, la felicitat que s’eternitza

Inês

El mar
La bressolà
Al llarg del clar blau mar endins
Una cançó d'amor
El mar
La sacsejà al meu cor per a tota la vida

Inês




🌷 •.‿.•°``°• ❄️ ❄️ •°``°•.‿.• 🌷   ❤️j'🌻ime❤️   🌷 •.‿.•°``°• ❄️ ❄️ •°``°•.‿.• 🌷